La Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat va acordar ahir elevar al Ple de març la incorporació de tres nous exemplars dins el Catàleg d’Arbres d’Interès Local. Es tracta de l’Alzina de Can Costa de Montagut, el lledoner de Can Casanoves i el garrofer de Ca n’Amat de la Muntanya. Tots ells compleixen amb alguns dels paràmetres que es valoren per figurar dins d’aquest inventari com són la mida, la història, les seves qualitats estètiques, la singularitat, l’interès botànic i altres valors que siguin excepcionals. Actualment, el Catàleg recull 32 arbres, la majoria dels quals estan a l’Anella Verda, que és l’espai natural de 4.400 hectàrees que conforma un paisatge de gran valor ambiental, paisatgístic i cultural, amb un important potencial ecològic, social i econòmic.

En el cas de l’Alzina de Can Costa de Montagut, es demana la protecció pel fet de tenir una mida de volt de canó de 2,97 metres, superant així els 2,50 metres que marca l’inventari. És un arbre de l’espècie Quercus ilex, de fulla perenne, que té una alçada de 18 metres i un diàmetre de capçada de 16 metres. En canvi, en el cas del Lledoner de Can Casanoves, se sol·licita per la particularitat dels seus tres braços i la seva bellesa. Es tracta d’un exemplar de l’espècie Celtis australis, de fulla caduca, de 14 metres d’alçada (i que pot arribar fins als 25), un diàmetre de capçada de 17 metres i un volt de canó format per 3 braços d’una mida superior al metre i mig cadascú. Finalment, pel que fa al garrofer de ca n’Amat de la Muntanya, es demana la protecció per la seva singularitat, mida i bellesa. És un arbre autòcton, de fulla perenne, que té una alçada de 6,5 metres, un diàmetre de capçada de 12,5 metres i un volt de canó de 5 braços, dels quals tres superen el metre de longitud.

Situats en sòl no urbanitzable

El Catàleg d’Arbres d’Interès Local va ser aprovat l’any 2015 per protegir aquells exemplars, que estan situats en sòl no urbanitzable o al límit amb aquest, i que destaquen per les seves particularitats científiques o la seva història. L’Ajuntament vetlla pel bon estat dels arbres inventariats, siguin públics o privats, establint un pla de manteniment per cadascun d’ells.

La declaració com arbre d’interès local implica tot un seguit d’aquests com, per exemple, la prohibició de què siguin tallats, arrencats o danyats; l’establiment d’un espai de protecció al seu voltant per preservar-lo de possibles danys; l’autorització municipal obligatòria abans de fer qualsevol tractament fitosanitari i l’obligatorietat de preservar-lo en cas que estiguin afectats per una proposta de planejament, projecte o activitat.