Aquest paisatge és un mosaic agrícola i forestal format per franges de boscos, camps i torrents que s’alternen seguint les ondulacions del relleu.

A l’Anella Verda, la plana ha quedat reduïda a dues franges: la franja est, que separa les ciutats de Terrassa i Sabadell, i la franja nord.

Aquest paisatge és el llegat de la Terrassa agrícola i una mostra del paisatge tradicional vallesà.

Els sòls fèrtils, el relleu suau i els espais extensos, han permès que l’activitat agrícola hagi perdurat a la plana mentre a la resta del municipi gairebé ha desaparegut.

Els boscos ocupen les carenes, separant els camps i protegint el sòl de l’erosió. Els camps s’estenen pels vessants suaus i, els torrents discorren per les valls. El paisatge es completa amb un bon nombre de masies, camins i fonts, molts dels quals estan catalogats com a patrimoni històric.

Els Xaragalls del Vallès estan formats per les serres de les Martines i de Galliners, situades en el sector sud-oest de la ciutat. Les dues serres enllacen Terrassa amb els termes de Viladecavalls, Ullastrell, Rubí i Sant Quirze del Vallès.

El paisatge dels Xaragalls del Vallès és heterogeni i molt desordenat.

Les àrees forestals estan cobertes d’erms, matollars i brolles de pi blanc força degradades pels incendis forestals. L’activitat agrícola, en altres temps molt intensiva, avui és marginal i es redueix a alguns horts als torrents, als camps de secà i a les feixes. El mosaic es completa amb urbanitzacions, algunes activitats extractives, els eixos viaris i polígons industrials.

La Serralada Prelitoral és la unitat de paisatge més gran de l’Anella Verda i ocupa tota la part nord del municipi.

El paisatge muntanyós de la serralada presenta dos sectors diferents: El sector central és un conjunt de muntanyes de relleu arrodonit d’uns 600 metres d’altitud, format per la serra del Troncó i les carenes del Roc del Vidre, de la Pineda i del Molinot. El segon sector és el de la serra de l’Obac, situada a l’extrem nord del municipi, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Aquesta és més abrupte i acull els cims més alts de Terrassa, com el Castellsapera de 932 metres.

Tota la serralada està coberta per un dens mantell forestal dominat per les pinedes de pi blanc als vessants secs i els alzinars als vessants humits.

Aquest mantell boscós es veu alterat pels rocams de la serra de l’Obac i per les clarianes d’algunes masies envoltades de camps: Can Font de Gaià, Ca n’Amat de la Muntanya, el Guitard i la Pineda.

La Serralada Prelitoral ens ofereix un contacte directe amb la natura i unes bones panoràmiques de la ciutat de Terrassa i del cim de la Mola.